Els núvols negres amenaçaven feia estona. Serà una PJ Harvey passada per aigua, ens dèiem. Però ens apinyàvem el més endavant possible per veure-la de prop mentre aguantàvem, estoics, uns subgreus que et feien tremolar el cos, sorgits del concert de la rapera 070 Shake. Tant se valia, cap dels congregats a l'esplanada gran del Primavera Sound es volia perdre la de Dorset, que arribava a Barcelona set anys després de la seva darrera visita i amb disc nou sota el braç.
'I inside the old year dying' (2023) és el treball més enigmàtic que ha fet fins al moment, inspirat en el seu poema èpic de 272 pàgines 'Orlam', i un disc que representa el seu retorn a una discogràfica independent, Partisan, després de 30 anys publicant amb el segell d'Universal Island Records. I va ser amb les cançons d'aquest desè àlbum d'estudi que la cantant, guitarrista i saxofonista va començar el set.
Emparada per l'impecable quartet format pel seu col·laborador de tota la vida John Parish, el percussionista Jean-Marc Butty, i els multinstrumentistes James Johnston i Giovanni Ferrario, Harvey va anar teixint els mons hipnòtics de les seves cançons més recents amb incursions al seu disc més polític, 'Let England shake' (2011) i, progressivament, mentre el cel ens queia al damunt, aproximant-se al món més elèctric dels seus icònics treballs dels 90. Va ser el cas de '50 ft queenie', del 'Rid of me' (1993), i de 'Send his love to me', el primer que cauria del 'To bring you my love' (1995).
Hipnòtica
Rere l