El pretext de l'obra frega gairebé la ridiculesa: quatre amics es troben per fer canviar d'opinió un d'ells, que fa mesos que està convençut que la Terra és plana. Però el resultat final és magnífic. Perquè l'obra va fent giragonses, se salta semàfors en vermell i efectua salts al buit brillants. La peça que han escrit Marc Angelet i Jordi Casanovas és d'una reeixida orfebreria dramàtica i els intèrprets que la fan possible ens ho fan creure tot, fins i tot, sí, que la Terra té la forma d'una pizza.
A 'Conspiranoia' no hi ha cap gest que sigui debades. Per què en Roger (Eduard Farelo), la parella de la terraplanista (Clara, Àurea Márquez), col·loca les cadires com si es tractés d'imitar un tribunal? Per què ella apareix en escena amb un vestit com d'anar a pescar al riu? Per què l'Àlex (David Vert) vesteix una camisa de lleopard? Per què la Sònia (Mia Esteve) és tan visceral en la seva primera intervenció davant la Clara? Tot acaba tenint una resposta i mai no és la que ens podem imaginar d'entrada.
Sortim del teatre sabent que tots tenim cadàvers a l'armari
Angelet i Casanovas han escrit una peça que es pot comparar sense enrojolar-nos amb les comèdies de situació d'Edward Albee ('La cabra o qui és Sylvia?') o de Yasmina Reza ('Un déu salvatge'), amb el punt favorable que ni el motor dramàtic fa vergonyeta ni el tema central està molt gastat. Tampoc no ens alliçonen, ni ens diuen qui té raó o qui no la té del tot. Sortim del teatre sabent que tots tenim cadàvers a l'armari i que si parlem de coherència, a veure qui s'atreveix a tirar la primera pedra.
Dels quatre intèrprets, tots al seu lloc, brillen Vert i Márquez, potser perquè estem menys acostumats a veure'ls en papers còmics. La manera com ell clava els gags és per muntar un curs al respecte. Esteve fixa la seva figura de dona abnegada, científica (és geòloga). I Farelo sap com assemblar-se al líder de la ràdio catalana (és radiofonista). Tots quatre construeixen un quadrat perfecte per on passen alguns dels grans dilemes del nostre temps, sobretot per a una generació, la que acaba de superar la cinquantena, que ho ha tingut tot i no ha sabut com canviar el món.
No hi ha dubte que la comèdia catalana viu un moment pletòric: no fan més que arribar textos de primera a les sales comercials de Barcelona. I no és casualitat. 'Conspiranoia' apunta ja a clàssic del gènere.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
